El silencio insulta, la ausencia de la razón turba
Puede lo que quedó sobre la piel a la mirada que traspasó
Y el recuerdo quiere ganar al sueño
Después de no querer querer y resistirse a olvidar
A veces no queda más que hacer que borrar
Lejos de cubrir el desaguisado con una nueva capa
Me lo tomo con calma
Con más miedo que nunca y menos esperanza,
Deshago el trabajo de la mañana cada tarde
Penélope necia y desganada
Y el recuerdo sigue queriendo ganar al sueño
En medio del ruido de fondo de una frecuencia vacía,
Me llega un mensaje, claro y más que razonable
Deja de escuchar a la nada, atrévete a volver a soñar
Showing posts with label ximpleries_pseudo-poètiques. Show all posts
Showing posts with label ximpleries_pseudo-poètiques. Show all posts
Thursday, October 15, 2009
El silencio insulta
Friday, May 11, 2007
mirades d'alè
en duermevela rebusco
entre les capses de la meva memòria
del prestat i el regalat
m'obceco i no queda gens
els és indiferent i tant fa
m'esforço en ignorar-lo,
dic que no ho veig
i la seva obvietat m'encega
pretenc guarir-me amb l'aire
cobreixo la ferida a la nit
vaig absorbint l'antídot
i ho reciclo com pur verí
entre les capses de la meva memòria
del prestat i el regalat
m'obceco i no queda gens
els és indiferent i tant fa
m'esforço en ignorar-lo,
dic que no ho veig
i la seva obvietat m'encega
pretenc guarir-me amb l'aire
cobreixo la ferida a la nit
vaig absorbint l'antídot
i ho reciclo com pur verí
Subscribe to:
Posts (Atom)
