diàleg d'una nit que no va passar

- Ja m'he adonat, que no et sents còmoda amb tanta atenció, no saps què fer amb ella.
- No es així. És que no la vull.
- D'acord, doncs.
- Només volia un trosset de tu.
- Res més?
- No, res més.
- Per què?
- Perquè no vull més, no necessito més.
- No. No pots necessitar "només un trosset". Si em vols a mi, em vols. Si em necessites a mi, em necessites. I si no ho fas, no ho fas. Però no és pas possible necessitar "només un trosset".
- Encara que no em vulguis entendre, és així. Només volia un trosset de tu.
- "Volias"? Ja no ho vols?
- Doncs no. És clar que no pots donar-me només un trosset, així que ja no ho vull. No m'ho em pots donar.
- Així, sense més?
- Així, sense més.
- D'acord.
- T'ha sentat malament?
- Doncs clar que m'ha sentat malament!
- Em sap greu, només volia dir-te les coses com son...
- Tu i els teus "només volia"...
- No siguis així...
- No, està bé. Tens raó, perdona'm.
- No et preocupis.
- Però de vegades m'és difícil entendre't.
- I a mi, m'estic adonant.
- Em despisten els teus senyals contradictoris.
- En la meva opinió, el teu problema és just el contrari: massa claritat.
- D'acord.
- D'acord, doncs.