"Fugir-te"

Volia donar-te una sorpresa i vaig obrir la porta sense cridar. Et vaig trobar feta una bola, agafant-te les cames i amb una expressió contrita al rostre. Vas obrir els ulls i el teu somriure trencat pel dolor em va trencar el cor. M'ho vas explicar:

- Ara me'n adono que és veritat: quan, sense que el meu cap ho sàpiga, estàs a prop, el meu cos pot sentir-ho i em poso físicament malalta. M'emmalalteixo dels peus al cap. No puc menjar, el meu estómac no ho tolera. No puc pensar, el meu cap no ho suporta, em zumzegem les oïdes. Em costa treball respirar, noto els pulmons entollats.

Quan em vas dir tot això semblaves tan feble, tan petita, que vaig haver de fugir. I de deixar-te enrere.