frustració

[1803; del ll. frustratio, -ōnis, íd.]

f 1 1 Acció de frustrar;

2 l'efecte.

3 PSIC Estat del qui resta privat d'una satisfacció que creu que li correspon i se sent defraudat en les seves esperances.

----

furthermore, encyclopedia days:

Estat del qui resta privat d'una satisfacció que creu que li correspon i se sent defraudat en les seves esperances. La frustració pot ésser deguda a la manca d'un objecte o bé a l'encontre inesperat d'un obstacle en el camí de la satisfacció dels desigs. Les dificultats són externes quan provenen del medi ambient, i internes quan provenen de l'individu. La frustració no es defineix per l'obstacle, car aquest és subjectiu, i una mateixa situació pot ésser viscuda com a favorable per una persona i com a frustrant per una altra. Per a saber si hi ha frustració en un individu hom n'ha d'estudiar el comportament. Les reaccions a la frustració són variades i depenen de l'agent frustrat, de la seva personalitat i la seva natura. La resposta és generalment agressiva, i l'hostilitat pot adreçar-se contra l'obstacle, contra un substitut o contra el mateix subjecte. L'agressió pot ésser també totalment inhibida i reemplaçada pel retorn a un estadi anterior de desenvolupament.