I en dies com avui em pregunto, ¿quan diferent seria la meva vida si mai m'hagués anat? I, sobretot, ¿quan distinta seria jo?
I, de passada, ¿de què serveix preguntar-s'ho?
La majoria del temps no canviaria gens del que m'ha passat o deixat de passar, ja que de canviar alguna cosa jo em convertiria immediatament en algú que no sóc. És a dir, no seria jo mateixa. Seria una jo d'un Univers paral·lel. Suposo.
M'agradaria conèixer a la jo paral·lela que no es va anar de Barcelona. Estic segura que ella està més bona que jo. Fix que ja va acabar la carrera (¿haurà estudiat Teleco també?) i té una nòvia meravellosa i encantadora. Viuen (molt) juntes en un piset minúscul a Gràcia (o potser al barri Gòtic) i són fotudament feliçes (sp? wtf). ¿Com vestirà? ¿Serà una moderna?
¿I la jo que es va quedar a Madrid? Probablement també tingui xicota (i dóna-li, que no es tracta d'això, de debò), i està a punt a punt d'acabar la carrera (més a punt que jo, que encara em queda una estona). A aquesta me la imagino més grunge, i no sé per què però, encara que segueix estant de millor veure que la meva jo d'aquesta dimensió, la meva jo barceloní segueix estant bastant més bona. Una veritable pena.
¿I la que va tenir els ous d'escapolir-se a Nova Zelanda amb aquella ballarina exòtica argentina? Tant de bo poguessis veure't la cara, gairebé t'ho creus...
¿Quantes més jos existiran per aquí? ¿Quants girs al camí m'han limitat la resta?
Encara què la cabra tira al monte, i el més lògic (i sa, potser) seria pensar que sóc igual de pringada a tot el Multivers.
Fi de la historia.
I, de passada, ¿de què serveix preguntar-s'ho?
La majoria del temps no canviaria gens del que m'ha passat o deixat de passar, ja que de canviar alguna cosa jo em convertiria immediatament en algú que no sóc. És a dir, no seria jo mateixa. Seria una jo d'un Univers paral·lel. Suposo.
M'agradaria conèixer a la jo paral·lela que no es va anar de Barcelona. Estic segura que ella està més bona que jo. Fix que ja va acabar la carrera (¿haurà estudiat Teleco també?) i té una nòvia meravellosa i encantadora. Viuen (molt) juntes en un piset minúscul a Gràcia (o potser al barri Gòtic) i són fotudament feliçes (sp? wtf). ¿Com vestirà? ¿Serà una moderna?
¿I la jo que es va quedar a Madrid? Probablement també tingui xicota (i dóna-li, que no es tracta d'això, de debò), i està a punt a punt d'acabar la carrera (més a punt que jo, que encara em queda una estona). A aquesta me la imagino més grunge, i no sé per què però, encara que segueix estant de millor veure que la meva jo d'aquesta dimensió, la meva jo barceloní segueix estant bastant més bona. Una veritable pena.
¿I la que va tenir els ous d'escapolir-se a Nova Zelanda amb aquella ballarina exòtica argentina? Tant de bo poguessis veure't la cara, gairebé t'ho creus...
¿Quantes més jos existiran per aquí? ¿Quants girs al camí m'han limitat la resta?
Encara què la cabra tira al monte, i el més lògic (i sa, potser) seria pensar que sóc igual de pringada a tot el Multivers.
Fi de la historia.
2 comments:
Uau...nena... em va encantar akesta historia, de debó, la idea, com la desenvolupas, i tot. M'ha arribat al cor; akest es el tipus d'historia ke m'agrada imaginar, reflexionar, donar-li voltas a vegades. Sempre hi han munts de preguntes per formular. I per contestar, enkara ke això, probablement, mai no passi. O potser si, "en un Univers paral.lel" :-)
M'estalvio la broma de "para-lel-os, com jo", ke anava molt bé akest comentari, oi?
Ahem.
Com anava dient, m'ha agradat molt la teva historia. Perque era escrita en català i perque parlava (o, al menys, això feia suposar el icono del principi) de Bcn. Tinc ganes de veure-t, noia.
Tot i ke ningú m'ho hagi preguntat, jo em kedo (sense reunciar a la Alba ke tenim en akesta dimensió) amb la Alba grunge de "los Madriles", la ke passa de modernes y porta la roba trenkada. ¿Has vist tu a alguna Rakel-d'una-altra-dimensió per akí, aprofito per a preguntar?
M'has d'explikar això de l'argentina, tu, ke m'he kedat amb la boka oberta.
I prou.
Rak.
Quina resposta, no m'ho esperava.
La veritat és que ni tan sols m'ho vaig plantejar com una història. Blogging it out, més bé. Potser sigui perquè aquesta vegada no te res de "ficció", només d'imaginació? Però realistic :P Universos paral·lels, jos alternatives... Ja saps, el normal.
Preguntes sin resposta, hi ha moltes.
M'ha costat pillar l'acudit. Si és que es pot dir així... :P
És clar qué si escric una història sobre Bcn la hauré de escriure en català, oi? Quina pseudo-catalana de merda seria. A veure si a la fi puc anar després d'examens i ens veiem, que ja tinc ganes.
No tinc la sort de'haver vist a cap Rak "paral·lela", ja que tot això no és més qué xerrameca i sé que no és pas possible i tal :P Però podrias explicar-me les distintes Raks qué haguessin pogut ser i que t'agradaria coneixer a tu! :DD Si, si, vinga, va!!
Pfffffffjajajaja T'ho has mig-cregut i tot, per un moment, que no?? Què fort, Mari :P
I punt. Hm. Qué vas, de punt?! :P
Mig petò!
Post a Comment