Les altres (1?)

Anava jo pensant, mentre li netejava les restes d'òxid a la tetera marroquina de llauna que acabava d'adquirir als encants, quant m'agradaria coneixer les altres jos. La jo que no es va anar, la jo que no va tornar... Tal dit i tal fet. Tal dit perquè sofreixo d'una incapacitat crònica per a poder processar qualsevol pensament que no expressi en veu alta. Parlo sola, així és. És un lleig costum i un problema que, he d'admetre, no cessa d'anar en augment. Estic començant a preocupar-me, doncs cada vegada em trobo menys capaç de controlar els meus auto-comentaris i acudits super-privats en la presència de segones persones. Un veritable problema. Per cert que últimament també tendeixo a divagar més del compte. Però això ja és un altre tema...