i hate people. i really do.
good news is, i'll never have to lock my door.
even if it's already locked, anyways.
em vaig portar trossets, anècdotes sense importància subjectiva, que em seran evocats d'ara endavant per qui sap quines paraules, veus, olors o imatges. aquests trossets tot seguit em direccionarán inevitablement al que es suposa és el veritable tros que hauria d'haver sortit de tot allò, el més important. els trossets, però, tampoc no són absoluts. són part de la veritat, d'una sola de les veritats, i per tant no és possible. aquests trossets sense importància aparent seran els quals es quedaran amb mi, com el "ets el més important de la meva vida" entre sanglots seguit d'incomptables "t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo" entre plors just darrere meu. o com la bufanda feridorament groga de l'home que es va posar al davant la segona vegada. o com els moments d'alienació mental que m'agradaria oblidar, però sé que pas no em serà possible.
i et vaig dir una mentida quan em vas preguntar aquella nit. és per això que va sonar molt fals amb tot i et va fer perdre l'interès. ho vaig fer a dretcient.
la importància de ser un cos sense sang.
només mala sang, ja sense cos.
i've been so stupid.
això de "voldria escriure" està ja gaire desgastat.
lo importante es saber reconocer lo que es realmente importante, que no te lo tengan que decir.
y lo importante es creérselo.
nothing to say.
y me despido hasta mañana por lo menos con un momento musical:
Gastón [empezando a cantar]: Ya llevo un buen rato pensando.
Lefou [consolidando el momento musical]: Es muy peligroso.
Gastón [concienciado]: Lo sé...
y punto.
2 comments:
nena, te veo hiperrallada...
A la nit et truco, i parlem.
Muaks.
estic força ratllada, doncs si. però no et creguis, avui he millorat gaire i estic having a major realization i tal.
ja veurem el que em dura.
ets un solet, wapérrimo.
muaks
Post a Comment