només jo sabré de què parlo?

La vergonya no té cap lloc: ho confesso, tinc por. I encara que hagi arribat a pensar que el pitjor sentiment és la decepció, la veritat és que la por a la decepció és encara més traïdor, vil, baix i repugnant. No tenir valor de dir les coses, amb por a sentir-les, sentint com l'angoixa es va fent fort en el teu pit cada dia per la incertesa que et crea la inseguretat, és sempre por de perdre'l, de fer-lo malament, que t'oblidin, de no ser capaç d'oblidar-lo mai, de donar massa de tu i que després no siguis capaç de reunir suficients peces de tu mateix per a aixecar-te i seguir caminant, de no tornar a notar aquesta presència, que s'acabin les paraules que reps o vols rebre, que no et recordi quan tu si ho fas, por de que totes aquestes paraules un dia no siguin ni paraules, tan sol paroleria, xerrameca. O potser només tenim por a viure perquè tenim por a no ser capaces de viure, que no ens doni temps.