La importància del moment perfecte

Seunóm volia capturar el moment perfecte, vivia per a això. Només un podria ser el més important de la seva vida, i per això vivia cadascun dels seus moments esperant que fora aquest, per fi. Aquesta situació autoimposada feia que sofrís una decepció després d'una altra, vivint en una bipolaritat constant, en la qual s'alternaven pre-moments de gran il·lusió -prèvia al que de segur seria el seu moment perfecte-, i post-moments de cada cop majors decepcions i frustracions.

Havia triat dividir i ordenar la seva vida per moments. Cosa que, Seunóm pensava, li ajudaria a reconèixer el seu moment perfecte. Per al que havia de fer apilament de forces emocionals, reservant moments de respir per a dissipar un poc la pressió quasi constant a la qual se sotmetia en la seva recerca de la culminació de la seva existència feta moment. Aquests eren, doncs, moments perduts per endavant, de prova o descans, normalment dedicats a familiars i amics, que consistien bàsicament en un intercanvi de moments. Seunóm parlava dels seus moments, i recollia moments de segons altres, tercers altres, o generalment aspectes banals dels moments en general.

Va ocórrer que una d'aquestes persones a les quals Seunóm dedicava moments perduts va aconseguir no només no destacar en els seus moments, sinó tot el contrari. Resultava tan obvi i natural que els moments que Seunóm passava amb Teunóm eren moments perduts que Seunóm va deixar de veure'ls com moments dedicats, com moments perduts o fins i tot com moments. Del no-res, quan Teumón apareixia, la noció de moment s'esborrava de la consciència de Seunóm. La seva concepció de la vida es veia tan naturalment alterada que Seunóm ni tan sols s'adonava. Al cop que Teunóm desapareixia de la seva vista, tornava a la recerca del seu moment perfecte, al seu balanceig entre il·lusió i desil·lusió, desequilibri inestable. Però en l'instant que Teunóm, per descomptat involuntàriament, va aconseguir que Seunóm s'oblidés per un segon que estava vivint un moment, aquest es va transformar en un no-moment.

-----=-----
Aquest és un conte interactiu, en el què tu no només pots sinó que has de triar el final. Si ets un/a optimista i/o t'agraden els finals feliços, salta't el següent paràgraf i continua per on diu "Final Feliç". Si prefereixes els finals potencialment tristos (o no vols perdre't res), segueix llegint:
-----=-----

A poc a poc la seva il·lusió va anar minvant. Encara esperant l'arribada del seu moment perfecte, ho feia amb menys i menys esperança. Culpava a la seva dolenta sort i s'anava deixant arrossegar lentament cap a la resignació. Sentint a cada moment com la vida se li escapava, malgastava els seus dies penedint-se de l'escassesa d'oportunitats que havia tingut, sense adonar-se que en qualsevol dels seus no-moments estigui sonant la seva canço i que el seu àngel de la guarda li està mirant, amb un somriure còmplice, desitjant que ho tragui a ballar. I perquè no existeixen els finals, aqui no s'acaba el conte, així que segueix, segueix i segueix llegint. Fins a quan, si no hi ha final? Fins que et cansis. Et suggereixo que continues per on diu "Final Feliç".

Final Feliç
En tot aquest temps i després de tots aquests moments perduts, va anar acumulant tants no-moments que va arribar el moment que es va adonar que aquest, ara que per fi era conscient de tots els no-moments que havia viscut, era el seu moment perfecte. I, ara si, va a preguntar per fi: "A què estic esperant?". --NO-FI